Sentint-se ferit moralment, decidix autoexiliar-se a Algesires, on es va posar al servici del sobirà marroquí Abu Yusuf. Allí va lluitar bravament, adquirint gran fama, sent-li concedit elevat càrrec d'armes. Va aconseguir la llibertat dels captius cristians que hi havia al Marroc davall el pretext d'augmentar les seues hosts; va doblegar a diversos reis marroquins convertint-los en vassalls del seu senyor; va recaptar impostos a tribus a què el merení no aconseguia poder cobrar-los;… i, per descomptat, al costat d'esta fama, també augmentà la seua renda.
Mentrestant, l'infant El senyor Sancho, es rebel·la contra son pare, Alfonso X, quedant este només a Sevilla, per la qual cosa sol·licita ajuda al seu gran enemic Abu Yusuf. La forma de fer-ho és enviant una carta El senyor Alonso Pérez de Guzmán, perquè este intercedisca davant de l'emir. El de Guzmán accepta el repte i aconseguix del merení doblas d'or com a socors inicial. Amb açò El senyor Alonso i les seues hosts creuen l'estret i es dirigixen a Sevilla, on el monarca complimenta al senyor Alonso i el casa en 1282 amb la senyora María Coronel, donant-li de regal de boda, Alcalà dels Gazules(a més del dot de la nóvia). Diversos dies després de la boda torna a Àfrica amb Abu Yusuf.
A l'abril de 1284 mor Alfonso X succeint-lo El senyor Sancho IV i dos anys després ho va fer Abu Yusuf succeint-lo el seu fill Abu Yacub. Este intenta alliberar-se dels cristians i, en especial, del senyor Alonso. Mes este descobrix l'estratagema que li tenia preparada (anar a cobrar impostos amb pocs hòmens a una tribu, la qual seria recompensada pel monarca si mataven al de Guzmán), per la qual cosa es va posar en contacte amb les galeres castellanes i amb l'excusa d'anar a defendre Tànger, va embarcar junt amb els seus hòmens en la península. Corria l'any 1292.
A Sevilla va prestar els seus servicis al monarca castellà que el va rebre amb grans mostres de content: que millor empleat estaria un tan gran cavaller com ell servint als seus reis que no als africans.
Conquistat Tarifa als benimerines, la senyora María Coronel per a allunyar al seu espòs de la cort de Sevilla, segons conten distret amb uns amors d'una donzella de bon llinatge, de la que va tindre una filla, va aconseguir que el monarca li confiara l'alcaldia de la plaça.
Mentres l'infant El senyor Juan és expulsat de la Cort per rebel·lar-se contra el seu germà El senyor Sancho IV. Es va dirigir a Portugal, on també és expulsat. Per això, es va encaminar a Àfrica, emportant-se al seu patge, el fill major del senyor Alonso, Pedro. A Fes es va posar a les ordes d'Abu Yacub, prometent-li Tarifa. En la primavera de 1294 es va iniciar el lloc. El senyor Juan va procurar temptar al senyor Alonso de múltiples formes. Davant de la negativa d'este, va intentar prendre la plaça per la força. No obstant, tant les defenses com els defensors van resistir tots l'embats. Enfurit i esgotat el príncep Juan per no poder complir la paraula que li havia donat a Abu Yacub, va intentar una altra via el que per la força no era possible. Així que va maniatar a Pedro Alonso i, després de presentar-lo a son pare, va amenaçar de degollar-lo davant de la seua presència. Mes només va obtindre una negativa per resposta: “E don Alonso Pérez le dijo que la villa que gela non darie; é alazólez de encima del adarve un cuchillo, é dijo que ante quería que le matase aquel fijo é otros cinco si los tovieses, que non darle la villa del Rey su señor, de que él ficiera omenaje”*.
Conta la llegenda que mentres pronunciava estes paraules D.Alonso va tirar el seu propi ganivet demostrant d'esta manera que no entregaria la plaça en cap concepte. Açò va irritar tant l'infant, que allí mateix el vam degollar, va manar tallar el seu cap i la va catapultar al castell. Els africans van vore que era imposible conquistar la vila si era Don Alonso a ella, es van retirar a Àfrica a principis de setembre de 1294.
* Sánchez Albornoz, Claudio, Lecturas Heroicas Españolas, Madrid, Editorial Rialp, 1981. pág. 155. |
