Història de la Comparsa Gusmans d'Ontinyent

Una nueva comparsa vela sus armas. Espera con gran ilusión el momento de vestir el traje y desfilar. Espera la aprobación del público. Quiere lucirse, quiere hacer fiesta, quiere formar entre los festeros de Onteniente.

Como todas las que se han ido creando a través de los años han tenido que trabajar duro, escogiendo la tela, buscando los metales, discutiendo el precio justo con el sastre, el zapatero,...

Sin embargo, en estas fiestas estarán ahí, formando en las escuadras de la Cruz, como todas, intentarán superarse para conseguir, cada vez más, unas fiestas mejores.
En nombre de la Junta de Fiestas, en nombre de todos los festeros de Onteniente, os decimos:

¡BIENVENIDOS GUZMANES !

Este era la recepció que els donaven a la Comparsa Gusmans des de la Societat de Festers l'any 1979. Així eren rebuts el primer any en que desfilaven des de la casa natural del fester com última incorporació com a comparsa al bàndol cristià. I tal com diu el text de benvinguda, molt d'esforç i treball va haver-hi per a poder arribar ací.

I com sol ocórrer molts van ser els avatars que es van produir per a arribar a eixe moment feliç.

El personatge

Com tota comparsa esta no està exempta de dotar al seu nom d'un referent històric que la faça d'acord amb el context de la festa. En este cas es va elegir el personatge d'Alonso Pérez de Guzmán. Cavaller lleonés que va adquirir nombradía allà per l'edat mitjana quan el rei Sancho IV li va posar de sobrenom “el bueno” al preferir la mort del seu fill abans de rendir el castell de Tarifa. Tal fet va adquirir traces de gesta i així va quedar per a la posteritat.

La Comparsa Gusmans

La comparsa Gusmans sorgix bàsicament per l'impuls de dos personatges, aleshores festers de pro, amb anys de relació amb la festa, i vinculats a una altra comparsa, en este cas els contrabandistes. I del seu maguet va sorgir la idea de concebre una nova entitat festera per a la localitat, Enrique Ferrero Conca i Ricardo Gramage Soler. Ells van ser el nucli impulsor de la comparsa. Inicialment però, la idea no va anar per tals direccions ja que quan es presentà el projecte davant de la Societat de Festers el nom a usar sol·licitat era el de Pirates. Nom que no va ser acceptat...i que finalment va ser substituït pel de Guzmanes. És finalment l'any 1.979 quan es dóna carpetada definitiva per part de la junta que presidix Emilio Reig i eixe mateix any desfila la Comparsa Gusmans a Ontinyent, amb un total de 26 membres.

Però tot tan senzill no va ser, quedava abans de tot això la qüestió del trage, que si en un principi va ser aprovat sense problemes, passaria a sofrir modificacions amb el curs del temps, fins a ser totalment distint al de la seua concepció original.

Si en un principi es desfilava amb un trage arlequinat, amb al·legories a la creu roja sobre un fons blau, predominant estos dos colors, capa i tenint un gorro de plomes, es va passar amb el temps a un trage que constava de dalmàtica blanca, capa roja, botes guerreres, i cas junt amb ferramentes i adorns.

Afegir es possible que les modificacions van afectar també al trage de tir, que va passar dels colors blaus i creu roja...a l'actual, dalmàtica combinada de gris i verd, amb creu roja, i capa, més un cinturó guerrer i botes.

Cap afegir a totes estes dades en l'evolució de la comparsa que mai ha sigut multitudinària, mantenint-se en un regular nombre de membres pròxim o sobrepassant en poc als 40, cosa que la convertix en més que familiar. Ben és cert que entre els seus avatars ha estat tindre que realitzar grans esforços per estar en la festa. Els membres Gusmans suplixen esta minva d'efectius humans amb l'optimisme més sa, la qual cosa els fa ser partícips d'activitats tant dins com fora de la festa en si. Aportant la seua participació en esdeveniments, i actes ja siga de l'índole que siga...havent participat i guanyat el campionat de “bac” organitzat per la Societat de Festers o com esportius amb la participació en la lliga de futbol del “mig any fester”.

En estos 25 anys, la comparsa ha ostentat dos capitanies (1989 i 2001) sent els capitans corresponents, José Gandia i Francisco Martínez i altres dues embaixades. La primera va ser a l'any 1995 on lva ser ambaixador Gusmà Carlos Martí i banderer José Martínez.A l'any de 2007 l'embaixador cristià va ser el gusmà Rafa Gandia i la banderera va correspondrer a Maria VizcainoI si importants van ser estos càrrecs no ho van ser menys ni ho són, eixos altres menors. A nivell intern han ostentat responsabilitats i càrrecs: com a Presidents, Ricardo Gramage Soler, José Fco.Martínez Gramage, Juan Burguete, José Micó Bas, Sergio Pla Pastor, Jordi Vidal Cambra, David Jordá Soler i el nostre actual president, Roberto Muñoz Campos.

Com a representants de la comparsa en la societat de Festers: Enrique Ferrero Conca, José Fco. Martínez Gramage, José Gandia Coll, Roberto Muñoz, Carlos Pascual Ferrero, Vicente Juan Egea, José Luis Díaz Pla, José Valls Gandia, Francisco Morote Albujer i l'actual representant, Javier Bonilla Pastor.

La Comparsa Gusmans seguix doncs fent festa... aportant les seues músiques i trages a les desfilades. Les seues esquadres i festers,... a la festa d'Ontinyent, per a fer-la gran, com grans són les seues gents.

Text de: Daniel Aguilera Cambra y Antonio Aguilera Cambra