també va tindre el seu representant d'ofici.

La figura del banderer és l'acompanyant de l'ambaixador tant en la desfilada com en la batalla final, perquè estos dos pertanyeran a la mateixa comparsa. En el mateix any que apareix la figura del banderer apareix la del capità. Obligats es convertiran estos dos càrrecs a partir de la rotació de 1880 del primer reglament de la Societat de Festers. Sistemàticament de rotació estos càrrecs corresponen cada any a una comparsa distinta. En la “Nit del Riu” el capità tenia el protagonisme especial perquè a vores del riu Clariano muntava el seu campament. Amb el pas dels anys les ostentacions li donarien una brillantor que fan que hui en dia l'acte de la capitania siga el principal reclam el dia de l'entrada perquè alçar l'expectació i interés del públic. Com quarta cap visible apareix la figura del “Primer Trò”. Encara que no se sap amb exactitud quan va aparéixer este càrrec, el certa és que ja hi ha constància d'ells a principis del segle XX. El primer trò és el que davant del festeig, els festers, la banda i la pròpia comparsa assumix la màxima responsabilitat, sent el símbol personal i humà de la mateixa.

Totes les comparses han de concórrer a les festes amb la figura del “primer trò” encara tenint capitania o ambaixada, ja que el primer trò és com un xicotet capità dins del seu respectiva comparsa. El Dit càrrec pot ser rotatiu o voluntari, o per sorteig segons comparses. Finalment com a càrrecs més representatius, apareixen els de pregoner (que pot recaure en qualsevol persona considerada rellevant siga o no festera i que és qui realitza el pregó de les festes) i la Reina de Festes. Estos dos càrrecs naixen junts amb el I centenari de les festes en a l'any 1960. La Reina de Festes, amb la seua cort d'honor formada per senyoretes, una per cada comparsa, s'encarregaria de presidir junt amb el President de la Societat de Festers, tots i cada u dels actes de les festes.