El naixement de la festa La festa de Moros i Cristians a Ontinyent naix com tal l'any 1860. A pesar que en altres ciutats veïnes ja se celebraven estes mateixes festes, este fet no va ser el detonant perquè se celebraren en la nostra ciutat. En 1860 l'entusiasme que va provocar la notícia de la presa de la ciutat de Tetuan per part de les tropes espanyoles, unit a les copioses nevades succeïdes en la ciutat i que acabaven amb anys de sequera, va convertir Ontinyent en una vila festiva que arrancava el tres de febrer de l'any 1860 amb les mostres de gratitud mostrades pels habitants al Santíssim Crist de l'Agonia, que des del dia de nadal de 1859 es trobava en la Parròquia de Sant Carles. |
|
Vist l'entusiasme d'aquelles jornades, l'Ajuntament, els Llumeners del crist, i els membres del casino "L'Esdevenidor", van decidir commemorar i sobretot, perpetuar aquells dos fets celebrant festes de Moros i Cristians tots els anys. D'esta manera van nàixer les festes de Moros i Cristians a Ontinyent. Tan prompte naix la festa sorgixen també les respectives comparses o "filaes" que prendran part en ella. Van ser fundadores de la festa moro-cristiana a Ontinyent pel bàndol cristià: Mariners, Estudiants, Cruzados -coneguts pel populatxo com "capellans"- i Tomasinas anomenada també "l'Antiga Espanyola". Pel bàndol sarraí ho van ser Moros del Rei, Kábilas, i els Moros de Cavalleria. Amb el pas dels anys, els bàndols s'engrandirien fins a arribar a un total de dotze comparses o "filaes" per cada bàndol sent en l'actualitat pel bàndol cristià les següents, per orde cronològic: Mariners, Estudiants, Contrabandistes, Llauradors, Fontanos, Bucaners, Arquers, Cruzados, Almogàvers, Cides, Gusmans i Astures. Pel bàndol moro seran els següents: Kábilas, Moros Marins, Barbarescos, Moros Espanyols, Chanos, Benimerines, Mossàrabs, Saudites, Omeies, Mudèjars, Taifes, i Abenserrajos. Estes abans mencionades serien les comparses actuals, encara que en més de cent anys d'història van tindre protagonisme també altres, diverses, en estos dos bàndols, i que amb l'esdevindre del temps per distints motius van ser desapareixent. Van ser els croats coneguts com "capellans", Tomasinas o "Antiga Espanyola", Moros del Rei, Moros de Cavalleria, Zuavos -coneguts també com a exploradors-, Moros de la Luna, Moros Turcs, Artilleria o anomenats "Cavallets", sent els últims a desaparéixer d'esta llista de desapareguts, els Xurros, de l'escena festera. En alguns episodis de la festa va haver-hi comparses com els Chanos o els Estudiants que per distints avatars i circumstàncies van emmudir i van eixir de l'escena durant anys para de nou renàixer amb esplendor posteriorment. Estes desaparicions es van deure sobretot a la falta d'actiu humà i components en les mateixes, encara que a finals del segle XIX la vida política i social va sacsar de forma important la vida festera. L'any 1883 la comparsa coneguda com "capellans" o els croats que és el mateix va sofrir l'expulsió de les festes per un requeriment del Ministre de la Guerra, i que va ser acordat per Consell de Ministres del govern de l'època , on s'acusava d'estar vinculada felicitat comparsa als moviments liberals de l'època i per les seues manifestacions antireligioses. Servisca esta anècdota com a exemple del pes de la política en quelcom com la vida festera de l'època , i la seua influència en les comparses. Les festes també van haver de superar situacions verdaderament difícils que van estar a punt d'acabar amb elles mateixes perquè en diverses etapes es van haver de deixar de celebrar. Brots de còlera, calamitoses situacions econòmiques, la Tercera Guerra Carlina, terribles inundacions, o la guerra civil de l'any 1936. L'any 1941 i per raons de seguretat i higiene, e van suspendre per última vegada. En 1879 i davant de l'arrelament de què ja disfrutaven les festes es va crear l'associació a acull a tots els festers, la denominada Societat de Festers, que és l'encarregada de reglamentar la festa. L'any 1935 i amb motiu dels 75 anys de la festa de Moros i Cristians, van participar les comparses que existien en aquell moment i alguns festers van lluir els vestits d'aquelles comparses que havien anat desapareixent, com a homenatge a les mateixes. L'any 1960 i amb motiu dels 100 anys, es van preparar tot tipus d'actes i esdeveniments, i segons les cròniques el resultat va ser brillant. Es va donar una bolcada total a alguns dels seus actes. No obstant el considere any fester per excel·lència a Ontinyent va ser l'any 1985. En eixe any, entre els dies 12 i 15 de setembre, es va celebrar el que seria el II Congrés Nacional de Festes de Moros i Cristians. En l'acte de la Gran desfilada de Germandat Festera, en el que van prendre part al voltant de tres mil persones es va comptar amb la presència de S.AR la Infanta la senyora Cristina. En l'actualitat la brillantor amb què se celebren tots els actes de Moros i Cristians d'Ontinyent han provocat que la ciutat aculla durant la tercera setmana d'agost a un elevat nombre de turistes i inclús a personalitats de la vida política i social del país. Les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent van ser declarades de "Interés Turístic" en 1968. Amb estes perspectives dites festes en la ciutat caminen amb bona salut i amb l'arrelament i la brillantor que li donen els 143 anys d'existència. text de: Daniel Aguilera Cambra |